Perdut entre records

Un dia vaig dir:

Reflectits al mirall veig els teus dits entre aquests cabells que m'acaricien cada matí. Són seda, són la fibra dels meus sentiments.
Són el camí que mai vull parar de recórrer. Són el marc perfecte per l'obra mestra de Klimt.
Pòmuls de porcelana. Perfecció geomètrica per la inspiració més lliure.
Ulls de sol ponent. Bressol d'un dessert de llàgrimes que m'aclareixen l'ànima. M'il·luminen.
Llavis de mel, de sucre, de vida. Llavis d'amor infinit. Llavis per besar, per ser besats. Llavis que envolten la veu que em mou.
T'abraço. El meu pit contra la teva esquena, els meus braços lligant-te, gaudint de cada centímetre. Ets ritme de jazz corpori.

I cada dia, quan em desperto, ho dic de nou: t'estimo.