Possiblement probable

Abraça’m fort, ben fort, abans que acabi
el rerefons de lluna que ens aïlla
de comú acord contra la soledat,
en la claror de mans entrellaçades
mentre estrenyem l’espai de notes nues
i ens bressa una mateixa melodia.
Així esdevenim aquell ésser feliç que en els orígens
fou castigat pels déus.
Abraça’m fort perquè pugui servar
l’empremta de les mans,
el pou de les besades,
i convertir en lletra aquest instant fugaç
amb l’energia d’unes mans petites
i amb el cor abocat en el poema.

Pot tornar-se la melangia un plaent record?
Pot el foc no deixar brases?
Poden les llàgrimes ser dolces?
Pot un llamp no fer claror?
Pot la música ser muda?
Pot la teva pell ser aspra?

...Puc oblidar-te?
...Puc deixar d'estimar-te?

Avui: Quelqu'un m'a dit, Carla Bruni.

Per a tu, vida meva.


Sense amor, des de l'osari de Sedlec.