Make like you love me...
Els anys passen però no oblido. No obstant, la llança del record ara és roma i no sagno quan et penso (crec). Voldria dir-te tantes coses però, al mateix temps, em costa trobar les paraules.
Avui he tornat a escriure i no sé si ho continuaré fent. He de despertar en Mishegoss del seu somni tranquil? Potser sí.
En Mishegoss, enamorat per sempre, sospira i obre els ulls. Com sempre, el primer que fa és dir el teu nom. El pronuncia lentament, assaborint cada só. Espera uns segons, imaginant que sent la teva veu contestant. A fora, la pluja repica contra la finestra i el dia és gris...
Ell es lleva i jo me'n vaig a dormir.
Avui: Lie To Me, Devics
Per a tu, vida meva.
Amb amor, des de l'ossari de Sedlec.
Avui he tornat a escriure i no sé si ho continuaré fent. He de despertar en Mishegoss del seu somni tranquil? Potser sí.
En Mishegoss, enamorat per sempre, sospira i obre els ulls. Com sempre, el primer que fa és dir el teu nom. El pronuncia lentament, assaborint cada só. Espera uns segons, imaginant que sent la teva veu contestant. A fora, la pluja repica contra la finestra i el dia és gris...
Ell es lleva i jo me'n vaig a dormir.
Avui: Lie To Me, Devics
Per a tu, vida meva.
Amb amor, des de l'ossari de Sedlec.
posted by קְפִיצַת הַדֶּרֶךְ at 10:13 PM
2 Comments:
Els anys passen i no oblido, però canvio i no sé si qui em va estimar abans, m'estimaria ara. I si bé la llança és roma, també ho és la meva persona.
Siempre nos quedaran los pareados...
Certament es podria veure el seu entusiasme en el treball d'escriure. El món espera encara més apassionats escriptors com vostè, que no tenen por de dir el que creuen. Sempre segueix al teu cor.
Post a Comment
<< Home